l'Església parroquial de Sant Pere
Es tracta d'un edifici neoclàssic de grans dimensions construït als voltants del segle XVIII sobre una antiga església romànica. El primitiu edifici data del 1080 i està inclòs en el testament d’Adelaide, esposa de Ponç i Dalmau que parla de la construcció de l'església prop del castell.
A la façana principal hi ha una portada d'inspiració neoclàssica de gran senzillesa amb dos pilars laterals encapçalats per l'escut del bisbe. Al seu damunt una rosassa dóna llum a l'interior de l'església. La silueta de la façana té una capritxosa forma de línies ondulades. Sobresurt el campanar de planta quadrada, té un finestral a cada banda i està coronat per una petita cúpula.